11 oct. Carlos Acosta, projecció de Yuli als cines Funatic de Lleida
El passat 8 d’octubre es va projectar als cinemes Funatic de Lleida Yuli, La Història de Carlos Acosta.
La Rosa, una de les nostres directores, hi va pronunciar unes petites paraules que us transcribim a continuació.
Hola bona tarda, soc Rosa Mª Sánchez Tarragó directora, pedagoga i coreògrafa de l’Escola de Dansa de Lleida ESPAI DANSA fundada a l’any 1961 per Mercè Mor Corbella pionera de la dansa a Lleida .
Com ja sabeu avui podrem veure la pel·lícula Yuli, dirigida per Iciar Bollain, protagonitzada pel ballarí Cubà Carlos Acosta, amb música de Alberto Iglesias, amb coreografies de la Catalana Maria Rovira i fotografia de Àlex Català.
Tràiler del film Yuli, sobre el ballarí cubà Carlos Acosta
Aquesta pel·lícula reflecteix la motxilla negra que Carlos acosta sempre porta a la seva esquena als assajos i a les seves classes , no es una motxilla normal.
A demés de les sabatilles, camiseta, malles de rigor, en la bossa, aquest artista cubà de 46 anys carrega amb una infància dura y repleta de pedres i també una trajectòria que meravella pels seus èxits .
Fill de camioner d’escassa cultura criat en un barri marginal de la Habana, de petit ja va patir la violència i la divisió racial en la seva pròpia família.
Per part materna estaven els blancs que podien anar a la platja de Varadero i tenien passaport per emigrar.
Ell i la seva germana eren els negres, fills de Pedro Acosta, un home de caràcter tosc descendent d’esclaus, però orgullós dels seus orígens que des de petits va intentar inculcar-los-hi que per se negres i pobres tenien que esforçar-se i lluitar el triple que els demés.
Aquesta pel·lícula sobre el ballarí Carlos Acosta es un viatge temporal a través de la seva vida, llegenda de la dansa i primer ballarí negre en interpretar alguns dels papers més famosos del ballet, originalment escrits i coreografiats per a ballarins blancs en companyies com el Houston Ballet o Royal Ballet de Londres (on ha estat primer ballarí durant més de 15 anys) explica des de la seva dura infància fins a la madures, etapa que serà protagonitzada per el propi ballarí, el qual tot i els seus èxits i reconeixements internacionals mai ha oblidat els seus orígens.
Acosta va néixer al Juny de 1973, va estudiar en La Escuela Nacional de Ballet de Cuba.
Ramona Saa va ser una de les professores que més va influir en la seva carrera.
Yuli en la película mostra una realitat de la illa que normalment no s’explica, i es que allí com en tot el món com en la dansa el racisme existeix.
I no podem deixar d’anomenar als Balseros, una realitat que avui en dia patim molt d’aprop nostre.
La dansa és una professió i una vocació
En el món de la dansa com en l’esport d’élit començes molt jove.
Allí t’ínculquen i tu mateix et dones compte que l’esforç, la constància, el dolor, la soledat seran els teus companys durant molt de temps.
Els teus companys amics no ho entenen, et fan diferent.
Quan jo vaig decidir la meva professió veia la cara d’incredulitat dels meus companys.
Fins i tot avui en dia em trobo amics de la meva infància que em pregunten, encara estàs amb lo de la dansa?Amb aquella mateixa cara d’incredulitat.
T’ho pregunten com si fos una afició no una professió.
No señors la dansa es una professió, on tots els que i treballem ens i dediquem amb gran devoció.
On també i pots estudiar pedagogia, escenografia, coreografia etc…
On pots ser diplomat. On pots ser una eminència, com en tota professió.
Això si, es una vocació que comença de ben petit.
Crec que es la carrera mes llarga del món on mai ens saps prou on mai en tens prou.
Per acabar,
Haig de fer un agraïment .. bueno dos.
El primer a La Carme per la seva sensibilitat cap a la dansa i l’altre és per el pare de Carlos Acosta que gràcies a la seva perseverància podem disfrutar dàquest gran ballarí.
Benvolguts ballarins i ballarines,
Us animeu a veure la película Yuli?
És clar que si!
Reivindiquem la dansa.
El primer pas cap a la normalització és que tots i totes en parlem amb orgull.
