24 abr. Celebrem el Dia internacional de la dansa 2022 als carrers de Lleida
Dins dels actes previstos per al Dia Internacional de la Dansa que es celebra el proper 29 d’abril, aquest dissabte 23 hem aparegut als aparadors de l’eix comercial de Lleida. Una iniciativa amb l’objectiu d’apropar la dansa i que ha tingut una gran acceptació.
Us compartim a continuació algunes de les fotografies als nostres ballarins i ballarines.
MISSATGE DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 2022
La UNESCO reconeix formalment a l’ITI i a el Comitè d’Internacional de la dansa com els creadors i organitzadors del dia internacional de la dansa.
Aquest esdeveniment es celebra cada 29 d’abril des de el 1982, en motiu de l’aniversari de Jean-Georges Noverre, 1727-1810, el creador del ballet modern.
Cada any, un missatge d’un destacat coreògraf o ballarí circula per tot el món. Aquest 2022, l’encarregada és Sue Jin Kang, directora del Ballet Nacional de Corea, Sue Jin Kang (Seül, 1967).
La versió original és en Koreà però us la traduim al català:
«La catàstrofe del Covid-19 ha aturat la vida lliure tal com la coneixíem i estar enmig d’aquesta tragèdia ens fa replantejar-nos el significat de la dansa i dels ballarins. En un passat llunyà, la dansa era un mitjà primordial d’expressió i de comunicació a través dels gestos, convertint-se en un art escènic que commovia l’ànima i inspirava el públic. És un art momentani que és difícil de restaurar en la forma original una vegada completat perquè es crea amb tot el cos i l’ànima. La dansa està feta de moments efímers, cosa que predestina els ballarins a estar en constant moviment. Tot i això, el Covid-19 ha restringit i fins i tot bloquejat l’art de la dansa en la seva forma original.
Tot i que la situació està millorant, els espectacles de dansa segueixen estant subjectes a moltes restriccions. Això ens fa atresorar els records preciosos dels temps en què la dansa i els ballarins brillaven com joies i il·luminaven el món, transmetent l’angoixa i l’ansietat humana, la voluntat i l’esperança de viure.
De la mateixa manera, cal recordar que en una de les diferents rèpliques de la pesta negra sorgida a l’Europa medieval, el 28 de juny de 1841, es va estrenar a l’Òpera de París el ballet ‘Giselle’, que representa l’amor més enllà de la mort, i va rebre una resposta explosiva. Des de llavors, ‘Giselle’ s’ha representat a tot Europa ia tot el món per reconfortar i animar les ànimes de la humanitat assolada per la pandèmia. Aquesta és la meva manera d’entendre ‘Giselle’, tal com es va demostrar des de la primera representació: és el magnífic esperit d’una ballarina que intenta escapar de la gravetat de les penúries que fuetegen el món.
El solitari i cansat públic està assedegat de la simpatia i del consol dels ballarins. Com a ballarins, creiem que batre les nostres ales dóna esperança als cors dels qui estimen l’art de la dansa i els dóna el valor per superar aquesta pandèmia. El meu cor ja comença a palpitar».
